Personatges de la il·lustradora i artterapeuta, Anna Llenas, protagonistes de la planta d'hospitalització pediàtrica de la Fundació Puigvert
- L'autora, Anna Llenas, ha cedit il·lustracions de la seva nova obra, “El Monstre de Colors.
1981 - 1990
Etapa d'expansió: els anys vuitanta
A principis dels anys vuitanta, va tenir lloc la transferència de la gestió de la sanitat catalana a la Generalitat de Catalunya. Es promulgaren les ordres d'acreditació i de concertació; es va crear la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) i es va començar a desenvolupar l'anomenat "model sanitari català". La Fundació es va adaptar ràpidament a l'entorn i va destacar pel seu model de gestió.
L'any 1986, la Direcció de la Fundació Puigvert va elaborar el Pla estratègic d'inversions. Aquest pla, aprovat pel Patronat, amb un horitzó 1986-1992, es concretava en dos Programes: el d'ampliació i remodelació i el de reposició d'equipaments. I es basava en dues realitats: d'una banda, la necessitat d'adequar una estructura física antiga (pavelló hospitalari) a les exigències assistencials i normatives d'un hospital monogràfic, universitari i de referència i, de l'altra, la certesa que per avançar-se a unes necessitats futures era imprescindible incorporar, amb prudència, però sense dubtar, les innovacions tecnològiques.
El Patronat i la Direcció -que sabien que era imprescindible preparar la institució per al futur- van abordar l'execució del pla estratègic aprovat i van assumir el repte d'adaptar-la a les noves demandes de la societat, tot i saber l'enorme esforç financer i de gestió que comportava.
El Professor Puigvert, impulsor genial i insubstituïble en la gestació, naixement i implantació de l'entitat que porta el seu nom, va saber envoltar-se d'uns col·laboradors que van ser essencials en el seu engrandiment i expansió. La intel·ligència i la intuïció que sempre el van distingir, permetien que “sabés” que tots els integrants de la Fundació -patrons, directius, facultatius i personal en general- sentien com a pròpia la institució i per això estaven fermament compromesos a mantenir-la al màxim nivell de qualitat i de prestigi.
També en aquesta dècada, un cop consolidat el Servei de Documentació Mèdica, es va dissenyar el Pla d'Especialització en Documentació Mèdica, de dos anys de durada, i el 1984 es va convocar la primera plaça per especialitzar-se. A més, es va definir un Programa d'Especialització en Psicologia Clínica, de 3 anys de durada i el 1985 es va convocar la primera plaça de resident d'aquesta especialitat.
Notícies